'Gente Nocturna' s'acomiada dels escenaris al Cafè-Teatre Llantiol

Ahir a la tarda, a les 18h, va tenir lloc l'última representació de 'Gente Nocturna' (Gent Nocturna), de Misael Sanroque, sota els focus del Llantiol a una vetllada íntima plena de borratxos, bohemis i artistes cínics.

Després de l'eufòria de l'estrena de fa dos mesos, aquesta va ser una representació més discreta amb un lleuger toc malenconiós, ja que seria l'últim cop que la peça es representaria als escenaris. Amb una sala mitjanament plena amb cares noves que desconeixien l'obra i d'altres que repetien després de l'estrena per a veure el nostre marge de millora.

---

Quin és l'argument de 'Gente Nocturna' (Gent Nocturna)?

Hi havia una nit de dissabte a un bar fosc i silenciós...

Max i Otto són dos borratxos bohemis que malgasten les fredes nits de dissabte bevent, potser per a oblidar o per a recordar. Max és un fracàs d’escriptor que ha deixat d’escriure, però no de beure. Otto és un pianista enamorat que vol deixar de beure, els bars i al seu amic cínic.

Com un Falstaff modern, Max té por que ara que Otto s’ha enamorat, el deixi de banda als seus rituals de dissabte. Quan tot sembla perdut per a Max apareixerà la dona que un cop li va donar sentit a la seva vida, la cantant Cora, a qui tots van perdre el rastre cinc anys enrere…

---

Va ser una funció discreta i sense massa artifici, on es podia palpar a l'aire que allò era un comiat. Personalment, he de dir que no va ser una de les ocasions a on em vaig sentir millor a escena i que no vaig ser capaç de donar una millor versió del personatge. Considero que va ser una mica precipitat, se'ns va programar amb poca antelació i això possiblement va influir a la falta d'assaig i que fóssim capaços de canviar alguns aspectes que van fallar a l'estrena, però, al cap i a la fi, no devia haver deixat que això influís al fet que interpretés una versió descafeïnada d'Otto a escena. Malgrat aquestes inconveniències, la peça va semblar calar positivament al públic que va assistir a veure-la, i per això es podria dir que la base i essència de les quals disposem són bones.

Moltes gràcies a tot el públic assistent pel vostre aguant i suport durant l'obra. En general, l'acollida va ser bona i vaig rebre bones crítiques dels assistents, vull destacar que a algunes persones que van veure la peça per primer cop els hi va agradar el fet de veure'm actuar a aquesta tessitura, malgrat que no vaig ser capaç de mostrar-ho a la seva totalitat, i que es portaven un bon record de la peça. Per una altra banda, la gent que repetia van destacar que era una llàstima que aquell fos l'últim cop per a poder veure-la sobre els escenaris, perquè consideraven que l'essència continuava latent i que el lloc a on es va representar afegia un plus de realisme a la peça. A tots ells, tant nouvinguts com repetidors, ¡mil gràcies per la vostra assistència, les vostres crítiques i el suport!

Agrair també a la resta de companys de repartiment per saber estar a l'altura de les circumstàncies i per donar el millor de vosaltres a escena. A Alberto Rizzo per la seva ajuda inestimable a l'àmbit lumínic i a Tamara Gahonna pels seus consells i ajuda des de la direcció, tot i que no vam poder treballar-ho tant com hi hagués estat possible. Finalment, vull donar les gràcies a Misael Sanroque per la seva confiança, suport, consells i per voler comptar amb mi des del primer moment. Ha estat un viatge entretingut on hem pogut posar a escena una història basada a la nostra amistat i les nostres nits als bars que espero no mori amb aquesta última funció. ¡Mil gràcies, companys, espero tornar a actuar amb vosaltres, si no en aquest projecte en altre(s), més aviat que tard!

---

El futur de 'Gente Nocturna' és incert i de moment no busca representar-se més. Sent un projecte tan personal i a on hem posat tant necessitem prendre un temps per airejar les nostres idees al respecte, trobar una forma d'interpretar a aquests personatges on hagui un balanç entre viure'ls sense que ens envaeixin completament i donar un temps de repòs a la peça perquè, si a un futur volem reprendre-la, ho fem amb més cura i afecte des de la creació d'aquest univers ideat per Misael i basat en la nostra realitat mútua. Com a colofó final vull dir que ha estat un plaer córrer aquesta aventura de 'Gente Nocturna', on he descobert moltes facetes de la meva persona que pensava estaven adormides, he viscut amb les sabates del meu personatge durant un temps, he tornat a aprendre què és actuar a molts aspectes i en general considero que després d'aquest camí, marxo sent una millor persona.

Fins a sempre, Otto!, recorda que en mi tens una porta oberta per a tornar... ¡Ens veiem als bars foscos i silenciosos!