Estrena 'Final de Trayecto'
- Iggy Planas
- Mar 20, 2023
- 5 min de lectura
Divendres passat a les 20h a la sala 2 de Fabra i Coats vam estrenar l'obra més recent de Mamut Teatre, 'Final de Trayecto' ('Fi de Trajecte'), de Misael Sanroque, davant d'un públic d'unes 60 persones, a una representació que va ser, com a mínim, del més interessant i curiosa.
De què tracta l'obra?
L'última estació de tren en un param terrós. Dos homes esperen en aquesta estació sense nom, sense cartells ni senyals. Un és més jove que l'altre però tots dos porten gavardina i cap no sap –exactament– on són ni quan arribarà el tren.
La interrupció d'una dona que busca el seu fill els farà plantejar-se si realment estan esperant alguna cosa o si «l'espera» és un bucle o la il·lusió d'uns llimbs on només cal «esperar el tren».
Quan dos desconeguts no tenen res millor que fer parlen del temps… I els dos homes i la dona parlen del temps, passen el temps i recorden altres temps, quan treballaven en un circ ambulant i no els preocupava agafar el tren.
El de divendres va estar un dia curiós, aquesta peça l'havíem començat a assajar feia cosa d'un mes i suposava un repte per a nosaltres el fet d'arribar a les expectatives. Després de parlar de l'obra a la presentació del festival Mutis, la seva roda de premsa i una entrevista a la ràdio amb Laura Clemente de Ràdio Ona de Sants, sabíem clarament pels comentaris rebuts que la peça causava expectatives al públic i que havíem d'estar a l'altura. Als assajos es respirava un ambient de companyona i ens podíem permetre el luxe d'experimentar una mica, personalment sortia dels assajos força conforme i satisfet del meu treball, per tant, vaig arribar a la funció del dia 17 amb una certa tranquil·litat, malgrat que amb els clàssics nervis d'una estrena.
Després de reunir-nos a mitja-tarda, vam començar a muntar l'escenari, vam fer un assaig tècnic, vestir-nos i maquillar-nos a un ambient del més divertit, es notava l'alegria i moltes ganes per mostrar tot el que havíem estat treballant a les darreres setmanes. Les 20h van arribar ràpidament i, amb la sensació encara al cos, vaig sortir a escena amb ganes de donar espectacle.
Fotografies prèvies a la representació
El que es va veure a escena va ser un espectacle per si mateix, tot i que va haver-hi alguns moments on vam haver de fer el cor fort, improvisar i seguir la premissa del "show must go on." Però, al cap i a la fi, el primordial a l'obra és que aquests moments siguin els menys notoris possibles i canalitzar la peça de nou cap a allò que s'ha assajat i es vol mostrar.
Tot i que el que es va veure a escena va estar salpicat d'improvisacions, el públic va sortir de la sala satisfet del que va veure. Les crítiques van ser mixtes, es van alabar alguns aspectes de l'obra i va haver-hi d'altres crítiques constructives per a millorar. Una cosa que tindrem en compte per a millorar la peça al futur tot i que, segons el nostre criteri, el que vam fer a l'estrena no va estar per moments el que esperàvem, per tant, haurem de fer cribratge d'aquestes crítiques per a triar aquelles que s'apropin al que busquem.
Moltes gràcies a tot el públic pel vostre suport, paciència i comprensió. Ara recordo que en baixar de l'escenari, les meves sensacions sobre el que els hi havia donat a escena eren encara confuses i, fins a cert punt, em sabia greu el fet de no haver mostrat una millor versió de l'obra a ells quan havien pagat la seva entrada. Però amb el temps aquestes sensacions van agafant el seu lloc, vaig reflexionant i he buscat de quedar-me amb aquells aspectes positius d'aquesta estrena. Malgrat tot això, mil gràcies per tot, públic estimat! Tot i que no sortís a saludar (per exigències del guió) vaig poder notar el caliu dels vostres aplaudiments i somriure des del meu interior amb una certa satisfacció.
Gràcies a Endika Páez pel seu ajut a l'hora de gravar la peça i per les seves paraules en acabar aquesta, és tot un plaer poder comptar amb tu i rebre aquest suport, mil gràcies, company! Agrair també a Clàudia Núñez, la fotògrafa del festival, por les increïbles fotos que podeu veure al llarg del post. Gràcies pel teu treball!
També vull agrair a Misael Sanroque, director de la peça a més del seu autor, per voler comptar amb mi a un altre projecte, tot i que des d'un principi vaig manifestar les meves pors a tornar a escena després d'aquests anys estranys de pandèmia sense quasi trepitjar els escenaris. Moltes gràcies pels teus consells, les teves paraules d'ànim, la teva confiança i el teu art a l'hora d'escriure; espero no haver deixat en un mal lloc el teu text amb les meves improvisacions, però van ser coses del directe. Donar les gràcies també a Eloisa Faltoni, la nostra regidora i productora, per tot el seu afecte i ajuda als moments previs a l'estrena. Un milió de gràcies!
Als meus companys d'escena: A Rita Ardiaca, per saber estar a l'altura malgrat les circumstàncies i saber resistir la tempesta després d'aquestes setmanes frenètiques on no només hem treballat a aquesta peça, sinó també a Les Autèntiques Dona Alfa de Benidorm. Moltes gràcies, companya i, com ja et vaig dir, «podem estar orgullosos, hem sortit al coliseu, hem lluitat contra les feres i hem sortit d'una peça.» Mil gràcies per la teva confiança, la companyia, l'art i la conversa!
A Òscar Boix, moltes gràcies, company, pel teu esforç i treball. Perquè després d'aquesta marató a on «hi havia molt poc temps» ens hem enfrontat i lluitat per tirar la feina endavant, perquè «el temps se suïcida» i tot i que som conscients d'això, tenim la valentia de tirar endavant i exposar-nos. Moltes gràcies per la teva companyia, els cafès davant del guió i les converses. Un dia dolent ho pot tenir qualsevol i és de nosaltres de qui depèn aixecar-nos i remuntar el vol. Molts ànims i a continuar treballant i confiant!
Ara mateix farem una breu parada al camí de 'Final de Trayecto' per fer balança i descansar, després d'aquest mes frenètic on hem muntat l'obra en uns 10-15 assajos i treballs de text ens ho mereixem. Prometem tornar en uns mesos amb més 'Final de Trayecto' amb nous ànims i un treball millor, tot i que ara ens toca d'esperar a la decisió del jurat del festival per si rebem qualsevol premi a la Gala de Premis.
Sense res més a comentar, us dic adeu en aquest post. A aquestes setmanes aprofitaré per apropar-me a veure alguna obra al Festival MUTIS, que el cartell té bona pinta. Si voleu coincidir amb mi, podeu donar un cop d'ull i triar el que més us agradi a la seva web: www.mutis.es. Com sempre, us espero al següent post amb més novetats..
تعليقات