Rodatge curtmetratge 'Un Ladrón'
- Iggy Planas
- Nov 27, 2020
- 7 min de lectura
En aquest any tan atípic i estrany a causa de allò que tots ja sabem, he tingut la sort de participar en el curtmetratge 'Un Ladrón' (Un Lladre), una producció audiovisual dirigida i escrita per Misael Sanroque, produïda per Sanroque i Juan Genlot. Un thriller trepidant amb notes de western modern que mostra a pantalla la fina línia que existeix entre els trucs de màgia dels espectacles i els "trucs" que fan els tramposos, estafadors i la resta de gent que sobreviu als carrers hostils i intimidants, però igualment amb cert encant.
Quin és l'argument de 'Un Ladrón' (Un Lladre)?
Daniel Black és el nom artístic d'un jove mag que malviu de show en show. Ronda la trentena i la inestabilitat amb la qual viu governa també les seves relacions personals per això descuida el seu vincle emocional amb Rita, ballarina que actua al mateix teatre; un teatre on Daniel i Rita comparteixen penes amb la ballarina exòtica Zeleste i l'antiquat ventríloc Rigoberto, que passats de moda i desgastats pels nous temps, sobreviuen com poden.
La relació entre Daniel i Rita penja d'un fil i ella explota durant un dels espectacles desvetllant un dels trucs del mag davant de públic. Ara que s'ha quedat sense feina i sense parella, Daniel necessita la companyia del seu amic César, un excarterista amb problemes, que li intenta convèncer per aconseguir els diners del lloguer amb alguna estafa. Però Daniel vol canviar, madurar, evolucionar i rebutja aquestes insinuacions.
César porta a Daniel a un bar a on es juguen partides de cartes apostant. Després d'una nit més o menys tèbia, Daniel decideix fer servir les seves habilitats manuals per a estafar als tafurs amb un truc antic. I malgrat que sembla que finalment tot surt bé per al mag, un dels jugadors, Mandíbula, el reté: s'ha adonat de l'estafa, així i tot, no li demana explicacions, només un favor per un altre favor.
La meva participació dins del curtmetratge va ser com a un personatge secundari sense frase, i malgrat la manca de paraules a la meva boca, puc dir que tinc els meus minuts de metratge a la pantalla i que és un personatge misteriós dins la trama. Un paper que vaig rebre ja fa mesos i del que el director, Misael Sanroque, va pensar en mi primerament per a interpretar-ho, al cap i a la fi, ha estat tot un regal a interpretar en aquest 2020.
Després d'un mes de novembre amb certes incerteses per a gravar i haver de posposar el rodatge en si un parell de setmanes a causa de les circumstàncies viscudes a Barcelona, del 22 al 25 de novembre vam rodar aquest curtmetratge a diferents localitzacions de Barcelona i l'àrea metropolitana. A mi em van convocar per a dos d'aquests dies (el 22 i el 24) a més de per a un assaig general que va ser el dissabte anterior, el 21 de novembre.
Per l'assaig, se'ns va convocar al matí al Bar Mieza, just al centre del barri del Raval. Aquesta seria la localització on tindria lloc part important de la trama del curtmetratge. Després de familiaritzar-nos amb l'espai, conèixer-nos entre els membres de l'equip i repartiment (molts d'ells ja coneguts), passar per una sèrie de tests mèdics d'antígens, vestir-nos i col·locar-nos al set; l'assaig en si va ser molt tranquil, amb alguns suggeriments per part d'alguns membres del repartiment que després passarien a formar part del muntatge final.
Un assaig que ens va deixar a tots preparats per al rodatge de l'endemà i en acabar sobre les 14h, vaig aprofitar per anar a dinar amb Misael Sanroque, Marina Prats (Dissenyadora de Vestuari) i David Bo (company a escena i també amic). Una reunió que ens va servir per a posar-nos al dia amb les nostres vides i a la que en tot moment es va poder notar les ganes de tots per a rodar, tant davant com darrere càmeres.
Al dia vinent, a les 7:45am, vam tornar a retrobar-nos al Bar Mieza amb el set ja preparat. Després de passar pel departament de vestuari i la cadira de maquillatge, a les 9am tot estava preparat per a donar motor i començar a recollir el metratge a la càmera. Les escenes on el meu personatge apareix estaven previstes per primera hora del matí i l'última de la tarda, i per això vaig tenir força temps lliure per a preparar-me, relacionar-me amb diversos membres de l'equip, descansar o bé donar un petit cop d'ull des de la pantalla de la càmera al que s'estava rodant amb altres membres del repartiment.
En general, va ser una jornada que va transcórrer ràpidament i sense moltes incidències, tot semblava fluir amb una professionalitat tal que pocs hi serien els rodatges amb què podrien comparar-se, tothom estava centrat i sabia què fer o com actuar a cada moment. El resultat final va ser molt gratificant, fins a tal punt que vam aconseguir acabar la jornada una mica abans del pensat i es podia respirar satisfacció del que havíem aconseguit captar amb l'objectiu de la càmera.
El segon dia que em van convocar, el matí del dimarts 24 de novembre, ens vam reunir a les 7am a un pis del Raval que ens serviria com a seu general per aquell dia de rodatge, ja que totes les seqüències plantejades pel dia eren d'exterior. Després de reprendre el meu personatge amb la seva roba i maquillatge, prendre un esmorzar amb molt cafè i posar-me al dia amb Anna Mendos, Pep Miràs i Juan Genlot, actors amb qui rodava aquell dia, sobre les 8am vam anar cap a la localització del carrer Hospital on gravaríem algunes de les seqüències d'aquell dia, molt a prop del bar Mendizabal.
En el meu cas, la seqüència que vam rodar requeria un menor nivell interpretatiu que les que vam gravar el diumenge previ, però en tractar-se de plànols més tancats també necessitava la meva concentració, sobretot per al raccord personal. A escala personal, vull dir que va ser una experiència curiosa rodar a exteriors. El curtmetratge se situa l'any 2019, un any on encara no es portaven mascaretes al carrer i tot i que vam voler gravar ben d'hora al matí, va ser impossible que alguns transeünts creuessin pel plànol portant mascareta a la cara. Així doncs, vam haver de gravar unes quantes preses de la seqüència perquè després, amb el muntatge, pogués fer la impressió que la història succeeix a un món previ a la pandèmia.
El rodatge d'aquella seqüència ens va portar un parell d'hores i el material obtingut va ser digne d'admirar. Recordo que a l'última presa que vam rodar, un plànol seqüencial de Juan Genlot caminant pel carrer, mirant des del combi va succeir una cosa que no estava plantejat; Juan va mirar cap a una botiga d'afanys i justament en aquell instant, el rètol de la botiga es va encendre. Al combi, em vaig girar cap a Misael i vaig dir: "Ja està, nen, ja tens LA PRESA." i en tallar l'escena tots vam aplaudir pel que s'havia gravat.
Segons sé i pel material fotogràfic que he pogut veure, els dies de rodatge als que no estava convocat van ser també satisfactoris i es van poder rodar grans preses. Una cosa de la qual no puc evitar sentir-me orgullós des de la llunyania amb la certesa que el resultat final serà increïble.
Ara 'Un Ladrón' està a la seva fase de postproducció, treballant des de la sala de muntatge per a la seva estrena a 2021. Poc puc comentar al respecte, però per les poques imatges gravades del producte final que m'han fet arribar (i que encara no puc mostrar) tinc la impressió que aquest curtmetratge donarà de què parlar a l'any vinent.
Un rodatge no és més que el treball en conjunt de diverses persones amb un mateix objectiu i 'Un Ladrón' no deixa de ser això, de manera que són moltes les persones a les quals he de donar les gràcies per la meva participació dins d'aquest curtmetratge.
Per una banda, als meus companys de rodadge: Juan Genlot, Pep Miràs, Anna Mendos, Eloi Catalan, David Bo, Rakel Espeleta, Christian Micó, Susanna Calvera, Francesc Ardiaca, Mar Gómez, Guillem Cuadra, Rita Ardiaca, Beatriz Murciano, Alberto Rizzo, Joan Estrada, Laura Balsan, Freyja McHell, Joaquín Diestro i Jesús Marcos. Mil gràcies! Per les converses, els vostres consells, paciència i professionalitat davant de càmera, ha estat un plaer compartir el propòsit amb vosaltres i poder aprendre de la vostra interpretació.
Per una altra banda, a l'equip de rodatge: A Pili Ichausti i Gerard Guilleau (Caps de Producció), Gabriel Mata (Assistent de Direcció), Andrea Cora (Script), Jordi Parés (DOP), Marta Mouns i Álex Panda (Directors d'Art), Marc Requena (Assistent d'Art), Marina Prats (Disseny de Vestuari | Storyboard), Oihana Bikuña, Sofia Mayo i Jessica Serrano (Maquilladores), Rommel Moreno, Andrés Tobón i Martina Vilella (Sonidistes), Ainhoa Itziar i Ferran Hernández (Operadors de Càmara), Sebastián García (Gaffer), Bernat Bisbal i Sofía Diego (Electricistes), Christian Micó (Foto Fixa), Said El Khayati (Gerent de Locació), i a Claudia Garig i Anna Ichausti (Assistents de Producció). Moltes gràcies per fer-me sentir còmode tant a dins com fora del set, per tota l'ajuda i cures, per la vostra professionalitat i el respecte a l'art del qual treballeu. Ha estat tot un plaer coincidir amb vosaltres a aquest rodatge! Espero que no sigui l'únic!
Finalment, agrair a Misael Sanroque per la seva confiança en la meva persona per a interpretar a aquest personatge a la que ha estat la nostra primera experiència de rodatge junts, espero no sigui l'última! Mil gràcies, company! Per voler comptar amb mi un cop més a un dels teus projectes, pels teus consells i per acceptar de bona gana els meus suggeriments al set. Sé per experiència que és un luxe treballar amb tu, ¡per més i millors rodatges al futur!
Com ja he dit, en aquests moments 'Un Ladrón' està en fase de postproducció i preveu estrenar-se a la primera meitat de 2021, pel que toca esperar. Tanmateix, he anat deixant al llarg d'aquest post una sèrie d'imatges tretes per Christian Micó o per alguns membres de l'equip i tan aviat com disposi del producte final, intentaré posar-ho. Si voleu seguir les novetats del curtmetratge, podeu seguir el seu compte d'Instagram o visitar la web del curtmetratge. Estigueu atents, aquest curt donarà de què parlar! Sense res més a dir, us hi espero al meu proper post!
Comments