Lectura Dramatitzada del 'Don Juan Tenorio' de José Zorrilla

Ahir a la tarda, aprofitant que era 31 d'octubre, vam fer una lectura dramatitzada del 'Don Juan Tenorio' de José Zorrilla, com ja vam fer fa dos anys, aquest cop amenitzant la vida dels estudiants per diferents llocs de la Zona Universitària (especialment a l'EPSEB i l'ETSAB). La lectura mateixa va tenir una bona acollida entre les persones que van assistir a veure l'història del burlador de Sevilla obtenint una bona crítica per parte del públic.

Part del repartiment després de la representació.

D'esquerra a dreta: Miguel Herrero (Avellaneda), Germán Frasio (Capità Centellas), Carlota de Haan (Donya Ana), David Alonso (Don Luis Mejía), Alejandro Oya (Don Juan Tenorio), Diana Vallverdú (Donya Inés), Iggy Planas (Ciutti),

Aida Pi (Brígida) i Alberto Rizzo (Don Gonzalo d'Ulloa)

---

Quin és l'argument del Don Juan Tenorio?

Don Juan Tenorio fa una vil aposta amb don Luis Mejía que consisteix a conquistar en temps rècord a una novícia ingènua i també a la promesa del seu enemic don Luis.

Don Juan Tenorio aconsegueix els seus objectius: enganya a la promesa del seu rival i rapta del convent a la noble donya Inés de tan sols disset anys. Però don Juan s’enamora perdudament d’Inés i decideix demanar la seva mà en matrimoni al seu pare, el comanador Gonzalo d’Ulloa.

Don Gonzalo d’Ulloa i don Luis Mejía van colèrics a la casa del seductor don Juan per a confrontar-lo. Ell s'enfronta amb tots dos i aconsegueix sortir guanyador, però les autoritats el cerquen i ha de fugir de Sevilla deixant enrere a la seva amada donya Inés.

Després d’uns quants anys, Don Juan torna a Sevilla i es troba que el seu antic palau ha estat convertit en un panteó on estàn enterrades les seves víctimes. Aquestes víctimes encara tenen assumptes pendents amb ell i, al transcurs d’una nit, don Juan Tenorio haurà de confrontar-se amb els fantasmes del seu passat i cercar una salvació per a la seva ànima impura.

Cartell disenyat per Alberto Rizzo

---

La lectura va començar a les 19h a l'entrada de l'EPSEB i va ser una mena de lectura 'semiescenificada' a on cada acte s'ubicava a un lloc determinat a tres de les facultats de la Zona Universitària. Però, per desgràcia, durant la representació la pluja va amenaçar el recorregut planejat i vam haver d'improvisar el lloc on van succeir els últims tres actes, fet que vam poder resoldre sense massa inconvenients.

Moltes gràcies a tot el públic que va assistir a la lectura dramatitzada, per la vostra paciència, malgrat les passejades i les inclemències del temps, per les vostres crítiques i suggeriments per a millorar i gràcies a la resta de companys de la lectura pel vostre esforç i per ser capaços de tirar endavant aquesta lectura semiescenificada amb només un parell de setmanes d'assajos.

Algunes imatges de la lectura

---

A títol personal, voldria dir que per mi ha suposat tot un repte reprendre aquesta peça a tall de lectura que ja vam representar el novembre de 2016, aquest cop millorant-la i mirant de fer-la el més representable possible, adaptant-nos al lloc on la fèiem i procurant ser fidels al teatre en vers i al vestuari de l'època. Crec que el repte el vaig superar, de fet vaig fer el possible per no llegir i aprendre'm les meves línies, el subtext i els moviments del meu personatge (Ciutti) de manera fidel al text de Zorrilla, però m'emporto una sensació agredolça per no haver pogut representar-ho al 100%.

A Las Palmas de Gran Canaria, la ciutat d'on vinc, és típic que a la vigília de Tots Sants es representi el Tenorio a diferents llocs de Vegueta, el centre històric de la ciutat, i des de ben petit he anat a veure la representació sempre que m'ha estat possible. No sé si és per això, però m'he quedat amb les ganes de fer una cosa semblant al que fan aquella nit a la meva terra, però això és un repte que es podria afrontar de cara al futur.

---

Per als que no vau poder acudir, dir-vos que aquest projecte no preveu representar-se més durant aquest any, però descartem reprendre'l en un futur per a fer una representació digna de la peça i no només una lectura dramatitzada. Si mai és tard quan s'arriba, ¿per què deixar-ho a part? Esteu atents a les novetats encara que de moment toqui esperar, us hi informaré sobre això.

Salutacions finals després de la lectura